ESCOLA MOSSÈN CINTO. FOLGUEROLES

XARXES HUMANES

Etapa educativa: Educació Primària. 5è de Cicle Superior
Docents implicats: Joan Enric Giménez i Gina Casadessús
Assessorament: UVic – Arnau Vernis
Alumnes que hi participen: 36 alumnes
Amb la col·laboració de:
Pep Padrós

El títol del treball l’hem posat pensant on som, Folgueroles, el que ens envolta, els diferents camins que hi ha, així com les sensacions i percepcions que sentim quan ens desplacem o senzillament ens deixem anar per aquests recorreguts. Les xarxes visibles, la mirada externa, i les xarxes invisibles, aquella mirada interior relacionada amb els sentits.

Ens hem sentit protagonistes quan recorríem els trajectes proposats. En un principi ens deixàvem anar sense cap previsió, caminar i mirar. A poc a poc descobríem que hi ha altres mirades internes que se senten si obres bé els ulls i et preguntes el perquè d’aquell color del cel; si escoltes atentament el piular dels ocells, els sorolls de les teves passes; si no saps perquè t’avens a jugar en un racó i no en un altre; si fas el mateix recorregut de casa a l’escola i de l’escola a casa; si vas sempre sol o acompanyat o si quan et creues amb algú altre us saludeu; si respectes el que hi ha al poble i al bosc; si reculls alguna cosa del terra i te l’emportes; si agafes flors de temporada i si d’un bastó en fas un pal per la cabana; si t’inventes jocs com saltar de la vorera a la calçada o anar de pedra en pedra per creuar el riu; si t’atures a contemplar els canvis dels carrers; si l’aire és més càlid o més fred; si tens el costum d’anar sempre pel mateix lloc, tocar la mateixa paret; si repeteixes o t’inventes tonades perquè has sentit algun soroll agradable… i tantes preguntes ens hem fet que tenim ganes de continuar.

Tot això ho hem expressat en plànols sentits i dibuixats a la nostra manera, en “recorreguts” deixant anar el llapis sobre el paper, amb textos que reflecteixen el que sentíem, veiem i ens feia riure, amb fotos i vídeos dels diferents moments.
Però per damunt de tot el que més ens ha agradat ha estat descobrir que estem envoltats de xarxes invisibles que solament les sentim si parem atenció, si deixem els nostres sentits, acompanyats del silenci i els obrim de bat a bat, és aleshores quan ens adonarem de les xarxes que hi ha des de fa temps i de les xarxes que hem construït i no hi eren.

Tot el que hem fet no ho hem fet sols, a més dels nostres mestres, hem tingut la col·laboració, l’experiència i la saviesa d’en Pep Padrós que amb les seves paraules i demostracions hem sentit com les xarxes invisibles les podem trobar i percebre.

art i escola